La malaltia d'estar ocupat
LA ENFERMEDAD DE ESTAR OCUPADO
Hace unos días me encontré con una buena amiga. Me detuve para preguntarle qué tal le iba y saber cómo estaba su familia. Puso
los ojos en blanco, miró hacia arriba y en voz baja suspiró: “Estoy muy
ocupada… muy ocupada… demasiadas cosas ahora mismo.”
Poco después, le pregunté a otro amigo y le pregunté qué tal estaba. De nuevo, con el mismo tono, la misma respuesta: “Estoy muy ocupado, tengo mucho que hacer.”
Se le notaba cansado, incluso exhausto.
Y no sólo nos pasa a los adultos. Cuando nos mudamos hace diez años,
estábamos emocionados por cambiarnos a una ciudad con buenos colegios.
Encontramos un buen vecindario con mucha diversidad de gente y muchas
familias. Todo estaba bien.
Después de instalarnos, visitamos a uno de nuestros amables vecinos y
les preguntamos si nuestras hijas podrían conocerse y jugar juntas. La
madre, una persona realmente encantadora, cogió su teléfono y empezó a
mirar la agenda. Pasó un rato deslizando la pantalla y al final dijo:
“Tiene un hueco de 45 minutos en las próximas dos semanas. El resto del
tiempo tiene gimnasia, piano y clases de canto. Está muy ocupada.”
Los hábitos destructivos empiezan pronto, muy pronto.
¿Cómo hemos terminado viviendo así? ¿Por qué nos hacemos esto a nosotros
mismos? ¿Por qué se lo hacemos a nuestros hijos? ¿Cuándo se nos olvidó
que somos “seres” humanos y no “haceres” humanos?
¿Qué pasó con el mundo en el que los niños se ensuciaban con barro, lo
ponían todo perdido y a veces se aburrían? ¿Tenemos que quererlos tanto
como para sobrecargarlos de tareas y hacerles sentir tan estresados como
nosotros?
¿Qué pasó con el mundo en el que podíamos sentarnos con la gente que más
queremos y tener largas conversaciones sobre nosotros mismos, sin prisa
por terminar?
¿Cómo hemos creado un mundo en el que tenemos más y más cosas que hacer
con menos tiempo libre (en general), menos tiempo para reflexionar,
menos tiempo para simplemente… ser?
Sócrates dijo: “Una vida sin examen, no merece ser vivida.”
1. Llegeix aquest text i fes un resum.
Una dona, veu a una amiga seva, i li demana com esta i ella li contesta que molt ocupada, igual que amb un altre amic seu.
Es muden de casa, i demana a una mare, a veure si les seves filles poden jugar juntes, pero la nina de aquella dona no te temps lliure perque esta molt oupada.
Una dona, veu a una amiga seva, i li demana com esta i ella li contesta que molt ocupada, igual que amb un altre amic seu.
Es muden de casa, i demana a una mare, a veure si les seves filles poden jugar juntes, pero la nina de aquella dona no te temps lliure perque esta molt oupada.
2. Escriu-ne la teva opinió personal.
Ve a dir, que la gent esta molt ocupada i aixo pot arribar a provocar alguna cosa.
Ve a dir, que la gent esta molt ocupada i aixo pot arribar a provocar alguna cosa.
3. Cerca un text sobre un tema que t'interessi i el penges al teu blog amb imatges.
L'amistat és un do i es considera que és un dels més necessaris de la vida. L'essència de l'amistat està en el fet de compartir, conversar i compenetrar-se. Per això, l'amic és un altre jo.
L'amistat procura per l'ésser humà una ajuda enfront de l'aïllament, ja que sense amics la felicitat és dificilíssima, per no dir impossible, i no admet simulació. Són especialíssimes aquelles persones que es mostren, tant en la prosperitat com en la desgràcia, constants i fidels amb els amics. L'amistat és una relació desinteressada i pura que en la reciprocitat troba el seu aliment i fortalesa. L'amistat és la disposició de l'esperit i un regal de Déu.
Així podem dir que els amics fan possible fins i tot el que és impossible, compartint-ho tot, penes i alegries, sabent quan han de parlar i quan han d'escoltar; ens ajuden quan hem de prendre alguna decisió difícil, sempre volen fer las paus després de discutir, saben com animar-te, sobretot quan la vida es capgira.
Una de les felicitats de l'amistat és tenir algú a qui confiar un secret. Feliços els amics que s'estimen tant que saben callar junts. El qui té un amic té un tresor i s'és feliç només en la proporció que es dóna. I sabeu què? Es coneix una bona font en la sequedat i un bon amic en l'adversitat.
L'amistat és un do i es considera que és un dels més necessaris de la vida. L'essència de l'amistat està en el fet de compartir, conversar i compenetrar-se. Per això, l'amic és un altre jo.
L'amistat procura per l'ésser humà una ajuda enfront de l'aïllament, ja que sense amics la felicitat és dificilíssima, per no dir impossible, i no admet simulació. Són especialíssimes aquelles persones que es mostren, tant en la prosperitat com en la desgràcia, constants i fidels amb els amics. L'amistat és una relació desinteressada i pura que en la reciprocitat troba el seu aliment i fortalesa. L'amistat és la disposició de l'esperit i un regal de Déu.
Així podem dir que els amics fan possible fins i tot el que és impossible, compartint-ho tot, penes i alegries, sabent quan han de parlar i quan han d'escoltar; ens ajuden quan hem de prendre alguna decisió difícil, sempre volen fer las paus després de discutir, saben com animar-te, sobretot quan la vida es capgira.
Una de les felicitats de l'amistat és tenir algú a qui confiar un secret. Feliços els amics que s'estimen tant que saben callar junts. El qui té un amic té un tresor i s'és feliç només en la proporció que es dóna. I sabeu què? Es coneix una bona font en la sequedat i un bon amic en l'adversitat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada