dimarts, 30 d’abril del 2019
3a Avaluació (la publicidad)
LA PUBLICITAT
1. Explica el que és la publicitat.
És una activitat comunicativa encaminada a aconseguir uns objectius dintre de la comercialització, procés de posar un producte en venda utilitzant el màrqueting.
2. Tipus de publicitat.
-subliminal
-interactiva
-associativa
-emplaçament
-internet
-internet
3. Estratègies de la publicitat.
La estrategia publicitaria persigue el objetivo de diseñar una campaña que nos permita lograr una respuesta concreta que queremos provocar en el público objetivo, así que es la clave para que finalmente una campaña en el mundo de la publicidad funcione.
4. Publica al teu blog un anunci de televisió i un anuncio de revista. Explica'ls. Missatges amagats?
Anunci televisio
https://youtu.be/NPiCtM8cq9o
Anunci revista
5. Creus que es diuen mentides als anuncis publicitaris? Per què? Justifica la teva resposta.
Si , perquè per exemple als anuncis de les hamburgueses a les fotografies son més grans que a la realidad.
dimarts, 9 d’abril del 2019
3a Avaluació (la varietat estandard)
La varietat estàndard
1. Cerca informació sobre la varietat estàndard i posa exemples.
El punt de trobada de les diverses varietats geogràfiques, o dialectes, i de les diverses varietats socials, o sociolectes, i constitueix un instrument de comunicació neutre i comú a tots els parlants, vàlid per respondre a les necessitats comunicatives de l'administració pública, de l'ensenyament i dels mitjans de comunicació i indispensable per cohesionar i prestigiar la llengua.
3a Avaluació (l'escola malorquina)
L'escola mallorquina
1. Cerca informació sobre l'Escola Mallorquina (època, definició, autors...). Penja imatges que siguin representatives d'aquest corrent.
L'Escola mallorquina fou un grup d'illencs que es caracteritzen per una poesia vinculada als clàssics grecs i llatins, com també a la tradició poètica pròpia de la zona. El grup està vinculat amb el Romanticisme, Neoclassicisme, Costumisme, Naturalisme, Modernisme i Noucentisme.
2. Cerca informació sobre Miquel Costa i Llobera i Joan Alcover. Explica quines foren les seves obres representatives i quin gènere literari conreaven. Cerca i penja dos poemes que hagi escrit cada un d'ells i penja imatges representatatives.
MIQUEL COSTA I LLOBERA
- Poesies (1885)
- De l'agre de la terra (1897)
- Tradicions i fantasies (1903)
- Horacianes (1906)
- Visions de Palestina (1908)
- Sermons panegírics (1916)
- Lo pi de Formentor (1875)
JOAN ALCOVER
- La relíquia (1903).
- La Balanguera (Himne oficial de Mallorca).
- La serra, homenatge a Costa i Llobera.
- Cap al tard, recull poètic (1909).
- Poemes bíblics, recull poètic (1918).
- Desolació, expressió dels seus sentiments.
3a Avaluació (sinonims i antonims)
Sinònims i antònims
Lèxic - Els sinònims i els antònims
1. Busca un sinònim de les paraules en negreta d‟aquest text:
Història del creixement econòmic a Mallorca 1700-2000, llibre de Carles Manera, ha estat guardonat amb el IX Premi Catalunya d’Economia, que atorga la Societat Catalana d’Economia, filial de l’Institut d’Estudis Catalans, amb el suport de Caixa Catalunya. L’estudi trenca amb l’escassa investigació sobre la història de la realitat econòmica de Mallorca i esvaeix la típica visió de l’illa com a paradís turístic. En l’obra es pot veure l’evolució econòmica de l’illa balear durant tres segles, des de les dificultats en temps de l’absolutisme de Felip V i la pèrdua de poder del nobles amb el creixement del pes dels comerciants, fins a l’època de la industrialització, en què s’observa el dinamisme que ha caracteritzat sempre Mallorca.
Dossier Econòmic de Catalunya, 10/10/03
-guardonat: premiar
-atorga: concedir
-escassa: rarejar
-esvaiex: desfeta
-dificultats: complicacio
-època: periode
-observa: visible
2. Escriu els antònims de les paraules següents:
Vendre(comprar), minvar(augmentar), arronsar(estendre), desconnectar(conectra), empitjorar(millorar), netejar(embutar), desanimar(animar), oblidar(desinterersar-se), aprimar(engreixar), descosir(cosir), encendre(apagar), treure(amagar), demanar(atorgar), perdre(trobar), unir, disminuir(augmentar), embravir(calmar-se), sortir(entrar), escalfar(refredar), aclarir(embullar), baixar(pujar), vestir(desvestir), comunicar, negar(aceptar),
a. M’hauries de donar la teva (adreça/direcció) de Barcelona.
b. Vaig bé en aquesta (adreça/direcció) per arribar al Montseny?
c. Si segueixes carrer (a dalt/amunt) trobaràs la plaça de Francesc Macià.
d. He pujat (a dalt/amunt) de tot de l’edifici i m’he trobat el teu germà.
3a Avaluació (Ovidi Montllor)
Ovidi Montllor
1. Cerca informació sobre qui era Ovidi Montllor. Explica la seva vida i quin tipus de cançons va fer.
1. Cerca informació sobre qui era Ovidi Montllor. Explica la seva vida i quin tipus de cançons va fer.
fon un actor i cantautor alcoià pertanyent al moviment de la Nova Cançó, amb una extensa trajectòria professional de més de deu àlbums editats en vida i una cinquantena de pel·lícules, 30 muntatges teatrals i diversos programes televisius.
2. Penja la lletra de dues de les seves cançons i explica-les.
2. Penja la lletra de dues de les seves cançons i explica-les.
-Per ordre de l'Alcalde
es fa saber a tothom
que una fera ferotge
del parc s'escaparà.
que una fera ferotge
del parc s'escaparà.
Es prega a les senyores
compren força aliments
i no surten de casa
fins que torne el "bon temps".
compren força aliments
i no surten de casa
fins que torne el "bon temps".
Tot el que tinga cotxe
que fota el camp corrent,
i se'n vaja a la platja,
a la torre o als hotels.
que fota el camp corrent,
i se'n vaja a la platja,
a la torre o als hotels.
L'Alcalde s'encarrega,
fent ús dels seus poders,
de la fera ferotge
deixar-la sense dents.
fent ús dels seus poders,
de la fera ferotge
deixar-la sense dents.
El que això no acompleixca
que no es queixe després
si per culpa la fera
ell rep algun torment.
que no es queixe després
si per culpa la fera
ell rep algun torment.
Jo que no tinc ni casa,
ni cotxe, ni un carret
em vaig trobar aquell dia
la fera en el carrer.
ni cotxe, ni un carret
em vaig trobar aquell dia
la fera en el carrer.
Tremolant i mig mort:
-Ai Déu, redéu, la fera!
I en veure'm tan fotut
em va dir molt planera:
-Ai Déu, redéu, la fera!
I en veure'm tan fotut
em va dir molt planera:
-Xicot, per què tremoles?
Jo no te'n menjaré.
-I doncs, per què t'escapes
del lloc que tens marcat?
Jo no te'n menjaré.
-I doncs, per què t'escapes
del lloc que tens marcat?
-Vull parlar amb l'Alcalde
i dir-li que tinc fam,
que la gàbia és petita,
jo necessite espai.
i dir-li que tinc fam,
que la gàbia és petita,
jo necessite espai.
Els guàrdies que la veuen
la volen atacar,
la fera es defensa,
no la deixen parlar.
la volen atacar,
la fera es defensa,
no la deixen parlar.
Com són molts i ella és sola,
no pot i me l'estoven.
I emprenyats per la feina,
a la gàbia me la tornen.
no pot i me l'estoven.
I emprenyats per la feina,
a la gàbia me la tornen.
Per ordre de l'Alcalde
es fa saber tothom
que la fera ferotge
ja no ens traurà la son.
es fa saber tothom
que la fera ferotge
ja no ens traurà la son.
I gràcies a la força
no ha passat res de nou,
tot és normal i "maco"
i el poble resta en pau.
no ha passat res de nou,
tot és normal i "maco"
i el poble resta en pau.
VOL DIR QUE LA GENT POBRE NECESITA MENJAR I ESPAI PER PODER VIURE MILLOR
-Dóna'm la mà que anirem per la riba
ben a la vora del mar
bategant,
tindrem la mida de totes les coses
només en dir-nos que ens seguim amant.
bategant,
tindrem la mida de totes les coses
només en dir-nos que ens seguim amant.
Les barques llunyes i les de la sorra
prendran un aire fidel i discret,
no ens miraran;
miraran noves rutes
amb l'esguard lent del copsador distret.
prendran un aire fidel i discret,
no ens miraran;
miraran noves rutes
amb l'esguard lent del copsador distret.
Dóna'm la mà i arrecera la galta
sobre el meu pit, i no temis ningú.
I les palmeres ens donaran ombra.
I les gavines sota el sol que lluu
sobre el meu pit, i no temis ningú.
I les palmeres ens donaran ombra.
I les gavines sota el sol que lluu
ens portaran la salabror que amara,
a l'amor, tota cosa prop del mar:
i jo, aleshores, besaré ta galta;
i la besada ens durà el joc d'amar.
a l'amor, tota cosa prop del mar:
i jo, aleshores, besaré ta galta;
i la besada ens durà el joc d'amar.
Dóna'm la mà que anirem per la riba
ben a la vora del mar
bategant;
tindrem la mida de totes les coses
només en dir-nos que ens seguim amant.
ben a la vora del mar
bategant;
tindrem la mida de totes les coses
només en dir-nos que ens seguim amant.
DIU QUE DOS AMANTS ES VAGIN A LA PLATJA AGAFATS DE LA MA
3. Què vol dir aquesta frase dita per ell: Ja no ens alimenten molles, ja volem el pa sencer.
Que tots els que passen fam, els han de ajudar
4. Què és el que més t'ha cridat l'atenció de la seva vida? Per què? Resumeix en tres línies el seu pensament sobre la vida.
Que va fer mes de 50 pelicules.
Que va fer mes de 50 pelicules.
3a Avaluacio (versos)
Versos
Maig
Garlandes de flors,
roses de mil colors,
el blat ja germina
i la Terra s'enjardina.
És el mes que al cel pinta
els rosats de l'albada,
els blaus, els núvols blancs,
i tots els gradients a la vesprada.
Papallones i totes les aromes
omplen l'aire intens al maig
per acaronar aigues de rierols,
del desgel i de les fonts.
Les que s'amaguen al bosc,
les que animen les fades
per jugar amb la lluna i el sol
i a ballar antigues rondalles.
1. Penja una imatge representativa del poema.
2. Tema del poema.
La primavera
3. Anàlisi mètrica del poema (rima consonant o assonant, número de versos i síl·labes)
es rima assonant
te 4 versos
te 4 versos
4. Opinió personal.
3a Avaluacio (la malaltia de estar ocupats)
La malaltia d'estar ocupat
LA ENFERMEDAD DE ESTAR OCUPADO
Hace unos días me encontré con una buena amiga. Me detuve para preguntarle qué tal le iba y saber cómo estaba su familia. Puso
los ojos en blanco, miró hacia arriba y en voz baja suspiró: “Estoy muy
ocupada… muy ocupada… demasiadas cosas ahora mismo.”
Poco después, le pregunté a otro amigo y le pregunté qué tal estaba. De nuevo, con el mismo tono, la misma respuesta: “Estoy muy ocupado, tengo mucho que hacer.”
Se le notaba cansado, incluso exhausto.
Y no sólo nos pasa a los adultos. Cuando nos mudamos hace diez años,
estábamos emocionados por cambiarnos a una ciudad con buenos colegios.
Encontramos un buen vecindario con mucha diversidad de gente y muchas
familias. Todo estaba bien.
Después de instalarnos, visitamos a uno de nuestros amables vecinos y
les preguntamos si nuestras hijas podrían conocerse y jugar juntas. La
madre, una persona realmente encantadora, cogió su teléfono y empezó a
mirar la agenda. Pasó un rato deslizando la pantalla y al final dijo:
“Tiene un hueco de 45 minutos en las próximas dos semanas. El resto del
tiempo tiene gimnasia, piano y clases de canto. Está muy ocupada.”
Los hábitos destructivos empiezan pronto, muy pronto.
¿Cómo hemos terminado viviendo así? ¿Por qué nos hacemos esto a nosotros
mismos? ¿Por qué se lo hacemos a nuestros hijos? ¿Cuándo se nos olvidó
que somos “seres” humanos y no “haceres” humanos?
¿Qué pasó con el mundo en el que los niños se ensuciaban con barro, lo
ponían todo perdido y a veces se aburrían? ¿Tenemos que quererlos tanto
como para sobrecargarlos de tareas y hacerles sentir tan estresados como
nosotros?
¿Qué pasó con el mundo en el que podíamos sentarnos con la gente que más
queremos y tener largas conversaciones sobre nosotros mismos, sin prisa
por terminar?
¿Cómo hemos creado un mundo en el que tenemos más y más cosas que hacer
con menos tiempo libre (en general), menos tiempo para reflexionar,
menos tiempo para simplemente… ser?
Sócrates dijo: “Una vida sin examen, no merece ser vivida.”
1. Llegeix aquest text i fes un resum.
Una dona, veu a una amiga seva, i li demana com esta i ella li contesta que molt ocupada, igual que amb un altre amic seu.
Es muden de casa, i demana a una mare, a veure si les seves filles poden jugar juntes, pero la nina de aquella dona no te temps lliure perque esta molt oupada.
Una dona, veu a una amiga seva, i li demana com esta i ella li contesta que molt ocupada, igual que amb un altre amic seu.
Es muden de casa, i demana a una mare, a veure si les seves filles poden jugar juntes, pero la nina de aquella dona no te temps lliure perque esta molt oupada.
2. Escriu-ne la teva opinió personal.
Ve a dir, que la gent esta molt ocupada i aixo pot arribar a provocar alguna cosa.
Ve a dir, que la gent esta molt ocupada i aixo pot arribar a provocar alguna cosa.
3. Cerca un text sobre un tema que t'interessi i el penges al teu blog amb imatges.
L'amistat és un do i es considera que és un dels més necessaris de la vida. L'essència de l'amistat està en el fet de compartir, conversar i compenetrar-se. Per això, l'amic és un altre jo.
L'amistat procura per l'ésser humà una ajuda enfront de l'aïllament, ja que sense amics la felicitat és dificilíssima, per no dir impossible, i no admet simulació. Són especialíssimes aquelles persones que es mostren, tant en la prosperitat com en la desgràcia, constants i fidels amb els amics. L'amistat és una relació desinteressada i pura que en la reciprocitat troba el seu aliment i fortalesa. L'amistat és la disposició de l'esperit i un regal de Déu.
Així podem dir que els amics fan possible fins i tot el que és impossible, compartint-ho tot, penes i alegries, sabent quan han de parlar i quan han d'escoltar; ens ajuden quan hem de prendre alguna decisió difícil, sempre volen fer las paus després de discutir, saben com animar-te, sobretot quan la vida es capgira.
Una de les felicitats de l'amistat és tenir algú a qui confiar un secret. Feliços els amics que s'estimen tant que saben callar junts. El qui té un amic té un tresor i s'és feliç només en la proporció que es dóna. I sabeu què? Es coneix una bona font en la sequedat i un bon amic en l'adversitat.
L'amistat és un do i es considera que és un dels més necessaris de la vida. L'essència de l'amistat està en el fet de compartir, conversar i compenetrar-se. Per això, l'amic és un altre jo.
L'amistat procura per l'ésser humà una ajuda enfront de l'aïllament, ja que sense amics la felicitat és dificilíssima, per no dir impossible, i no admet simulació. Són especialíssimes aquelles persones que es mostren, tant en la prosperitat com en la desgràcia, constants i fidels amb els amics. L'amistat és una relació desinteressada i pura que en la reciprocitat troba el seu aliment i fortalesa. L'amistat és la disposició de l'esperit i un regal de Déu.
Així podem dir que els amics fan possible fins i tot el que és impossible, compartint-ho tot, penes i alegries, sabent quan han de parlar i quan han d'escoltar; ens ajuden quan hem de prendre alguna decisió difícil, sempre volen fer las paus després de discutir, saben com animar-te, sobretot quan la vida es capgira.
Una de les felicitats de l'amistat és tenir algú a qui confiar un secret. Feliços els amics que s'estimen tant que saben callar junts. El qui té un amic té un tresor i s'és feliç només en la proporció que es dóna. I sabeu què? Es coneix una bona font en la sequedat i un bon amic en l'adversitat.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)