1a avaluació

L'accentució

1. Totes aquestes paraules porten accent a la vocal tònica. Poseu-l’hi.

cantaré                comité                 mossén               cafè                        aprén

entén                   puré                       alè                         pagés                    imprés

irlandés               cinquè                  només                 entés                    també

consomé             congrés               gairebé                faré                       interés

això                       ressó                     boirés                  afició                   ambdós

espòs                   presó                    arrès                     cotó                      refós

exclòs                   allò                        però                      sinó                      curiós

talós                      gloriós                 repós                    difós                     inclós

2. Les paraules següents són totes agudes. Poseu l’accent a les que n’hagin de portar.

riuet                      colliu                     demà                    permís                 anirán

algún                    llumins                  Ramón                 porro                    avís

així                         crostó                   votació                 anireu                  Ferran

procés                 respón                    cigró                      campió                 espai

3. Aquestes són totes planes. Accentueu les que calgui.

corríem                deies                    telèfon                           dèebil                     rèiem

escrivia                orígens                parlavem                      òrfe                       fèssin

xerif                      llapis                     avisaven                       núvol                    diguèssiu

feíeu                     cantàveu             fenòmen                        sortíeu                  cèrvol

4. En aquesta llista de paraules només les esdrúixoles porten accent. Poseu-l’hi.

Grècia                 espaiosa              pàtiria                   trajectòria                   mengessin

artilleria             pòlvora               Letònia                 policia                           càmera

acadèmia           esglèsia               pertinent              ferestega                      orígen

palauet                hostilitat             ciència                  exigua                            dolcissima

5. Com hauríem d’escriure correctament aquestes paraules tenint en compte la posició de la síl·laba tònica? Poseu-hi els accents que calguin.

hoquei              olimpiades         dioptria                xassis                      èlit

xandall              mèdul·la             viking                    rèptil                     periòde

atmòsfera          interfón            pneumonia          termostat             tulipà

isobara               missil                  futbol                     tèxtil                    omoplat

6. En aquestes frases hi falten tot d’accents diacrítics. Poseu-los-hi.

1. El meu net te un os de la mà més llarg del que es normal.

2. Si ara em dius que si que vens a fer la volta al món no sé pas que et puc dir per no fer-la.

3. Te més sòn des que dorm com un soc ara que sap que no deu res.

4. Ha molt el sucre per endolcir la mousse de mores que us vol oferir per postres.

5. Els bens de l’acusat són un pel més reduïts del que creu el seu advocat.

7. Accentueu el text següent. Tingueu en compte que hi falten 30 accents.

Abans-d’ahir no se que va passar, però només recordo que després d’arribar a casa varem asseure’ns al sofà perquè voliem veure que feien a la tele i ens varem adormir. I fins avui, que es dissabte, no ens hem despertat.

Jo em trobo bé, no obstant el mal de cap de que em ressento. El Ramón, però, encara te sòn i es passeja per la masia com una anima que cerca repòs. Que hauriem de dir que ens ha succeït? Per què hem dormit aquest munt d’hores? Es potser perquè en l’ultim apat que ferem haviem pres un cafè espés amb un gust estranyament curiós?

8. I ara accentueu aquest altre en què en falten 27.

El cotxe es va aturar del tot al semàfor que hi ha a la cantonada dels carrers Corsega i Sicilia. La Maria no sabia per que. I si no hi havia benzina al dipòsit? I si hi havia algun problema mecànic? Com que no sabia que fer, va trucar a la seva companyia d’assegurances amb l’estupida pretensio que li poguessin resoldre el problema. Després de premer els números que indicava la targeta que li havien lliurat en contractar l’assegurança, va sonar una d’aquelles músiques que pretenen ser simpatiques, pero que poden fer perdre la paciencia a l’usuari mes sofert del mon. Finalment, li sembla sentir una veu amb un marcat accent francés, pero nomes li ho sembla, perque amb la cridoria i els claxons dels conductors dels vehicles no podia sentir res. Allò era un caos!

9. Accentueu ara els fragments d’aquests llibres.

No tenia la funció sanitaria ni tampoc la d’administrar cures propiament dites, sinó que més aviat tenia una activitat hospitalaria, en el sentit mes estricte de la paraula. L’hospital, a recer del monestir, acollia i alimentava homes i dones pobres, rodamons, pelegrins, infants abandonats i altres persones malaltes i de vida miserable.

Els religiosos del monestir de Sant Pere se’n feien carrec i el gestionaven. El centre es mantenia en part gracies als donatius de molts dels finats que per guanyar-se mes de pressa el cel ho deixaven indicat aixi en els seus testaments.

Va ser un vespre, allà a l’hospital, mentre els monjos repartien el plat de pobres, quan una dòna malalta i mig moribunda va estirar la maniga de l’habit de fra Basili per explicar-li el que havia vist.

El pont dels jueus, Martí Gironell

La primera cosa que Teresa Valldaura veie així que obri els ulls fou una tórtora a l’ampit de la finestra. Mes petita que un colom, amb el plomatge de color de cafe amb llet i un collaret negre a mig coll. Quina desvergonyida. Una angoixa sobtada li estrenye el pit: el dia que Valldaura havia mort, una tórtora havia parrupejat a la finestra. Sabe que era una tórtora perque la Sofia digué: “Miri, mama, una tórtora. Tan salvatges que son…” No se n’havia recordat mai mes. La tórtora, abans d’emprendre el vol, rigue. La Teresa es frega els ulls, es posa una ma davant de la boca per ofegar un badall i a l’ultim es toca els genolls: de fusta. Quan estaria a punt d’emprendre el gran viatge, li agradaria cremar-ho tot: que tot el que havia estimat, mobles, arbres, casa, moris ences. Purificat. Fora records!

Mirall trencat, Mercè Rodoreda

Aquell any [1988], l’autor angloindi Salman Rushdie va publicar la seva quarta novel·la, Els versos satànics (la versió catalana va sortir l’any següent). El titol feia referència a un suposat afegitó fet pel profeta Muhàmmed a un capitol de l’Alcor, segons el qual era permissible venerar tres deesses preislamiques, trencant aixi el monoteisme pur del llibre sagrat. Aquesta referencia, lligada a un capitol que dona una versio gens ortodoxa de la vida del profeta, va ser suficient perquè l’Índia, pais amb una important minoria musulmana, prohibis el llibre tan sols dues setmanes despres de la seva publicacio. Tot seguit, els musulmans britànics van demandar l’editorial londinenca, i deu països islàmics més van seguir l’exemple indi i el van prohibir.
 La vida després de Déu, Matthew Tree

SOLUCIONARI:
  https://ismafuster.wordpress.com/2013/04/02/solucions-exercicis-daccentuacio/